Per a un ús ètic del llenguatge

Premi d assaig breu IRLA 2010 Per un punt de vista propi en l'ús públic de la llengua El catalá que utilitzen periodistes, polítics... correspon sovint a una llengua ferida, poc genuïna i esclava del castellá. Catalana per devoció i lingüista per vocació, Rosa Calafat analitza d'una manera irónica i controvertida el llenguatge que s'escolta i s'escriu arreu de la comunitat lingüística catalana. Considera necessari superar barreres administratives per crear el mercat lingüístic catalá. Es rebel·la quan ens volen fer creure que no  importa que periodistes i polítics parlin malament; constata que el catalá s'ha d'erigir en una llengua lliure i, per tant, global; i destapa la por, instal·lada en els parlants públics, a fer un discurs propi amb punt de vista catalá. L'ús étic de la llengua, que Calafat propugna, ha d'afrontar aquesta deixadesa, aquest gregarisme, per dotar-la de qualitats morals a favor de la construcció d'una comunitat  lingüística própia, unida i singular. Les seves conclusions -les Ãºniques possibles- són que els parlants determinen el destí de les llengües, que l'univers lingüístic del catalá ha de deixar de ser una sucursal del castellá i que cal construir un punt de vista propi en l'ús públic de la llengua. Per a un ús étic del llenguatge ha guanyat el Premi d'assaig breu IRLA 2010 que atorga la Fundació Josep Irla. Rosa Calafat i Vila Nascuda a Andratx el 1963, és doctora en Filologia  Catalana i professora de la Universitat de les Illes Balears, i técnic de projectes de la Cátedra UNESCO de Llengües i Educació de l Institut d Estudis Catalans. Es el fet de ser catalana per devoció i lingüista per vocació que l'ha portada a investigar i publicar sobre els efectes dels discursos mediátics en les societats modernes i especialment en les societats mediatitzades. L'elaboració de discursos  dominants especialment en els ámbits de l educació, de la comunicació  i de la política afecten els mots, llurs significats connotatius i denotatius, i afecten els parlants. Alguns dels llibres i textos publicats són: Sabotatge a la llengua catalana (Palma: 1999), Â«Recursos lingüístics i resisténcia cultural: Una visió ecolingüística» (Banyoles: 2007), «La culturalització del terme en la segona oralitat» (Palma: 2007), «Del concepte 'diversitat lingüística': Un recorregut interpretatiu en Xarxa» (Barcelona: 2009) i TorcebraÇ entre dues cultures (Barcelona: 2010). Entrevista a L'oracle, de Catalunya Rádio Ressenya de Patrícia Gabancho a Lletres Tertúlia a TV Maresme